LA U.D.RIUDECOLS CONTINUA AMB LA SEVA RATXA DE RESULTATS NEGATIUS
La U. D. Riudecols continua sense aixecar el cap, un altre partit i una altra derrota, i ja en van cinc de seguides.
Aquesta setmana tocava partit a casa, un bon escenari per canviar aquesta ratxa de mals resultats. Malauradament, l’equip no va saber donar la cara, almenys durant la primera part, per sort, a la segona les coses van canviar una mica cap a millor.
Està vist que enguany tenim la sort d’esquena, i això va quedar totalment demostrat en aquest partit. No havien passat ni dos minuts des de l’inici del partit, quan en el primer xut del Marina Cambrils, el nostre porter va intentar blocar la pilota, amb tanta mala sort que se li va escapar de les mans, la pilota va anar a parar als peus d’un davanter rival, el qual només va tenir que empènyer la pilota al fons de la porteria.
Ja hi tornàvem a ser, una altra vegada per darrera el marcador, i les cares dels nostres jugadors ja ho deien tot. Ja sigui per aquest gol tan matiner, o per les decepcions acumulades, el cert és que tota la primera part va ser un recital del Marina Cambrils. Les oportunitats eren seves i el joc també. El nostre equip es limitava a fer d’espectador, la defensa no intimidava, la mitja no existia, i la davantera no n’encertava ni una. La habitual ‘pájara’ de les segones parts va ser contínua durant pràcticament tota la primera part.
En una de les moltes jugades d’atac del Marina Cambrils, van aconseguir el segon gol davant la passivitat dels nostres jugadors. El nostre equip només va aconseguir retallar distàncies gràcies a un gol en pròpia porta del Marina Cambrils. Podia ser el principi de la remuntada, però no, ja que en dues jugades més d’atac, de les moltes que van tenir, el Marina Cambrils va aconseguir marcar dos gols més.
La mala sort també acte de presència en forma de lesions, ja que el Víctor Martín es va haver de retirar després de patir una estrebada muscular. En el seu lloc va sortir l’Eloi, el qual va demostrar que manté intacte el seu olfacte golejador, ja que en una de les primeres pilotes que va tocar, va marcar el segon gol pel nostre equip. No hi va haver temps per gaire cosa més, i per sort, l’àrbitre va xiular el final de la primera part.
A la segona part les coses van millorar una mica. L’actitud dels nostres jugadors va canviar, i van ensenyar l’esperit de lluita que va faltar a la primera part. Per desgràcia, la diferència en el marcador ja era massa gran, i més que ho va ser quan el Marina Cambrils va marcar el cinquè gol. Va ser una altra vegada l’Eloi el que retallava distàncies en el marcador, però aquest ja no es va bellugar més fins al final del partit.
Resultat final de 3 a 5 a favor del Marina Cambrils, i la sensació que malgrat que tothom ens guanya, els equips no són tan superiors com podria fer pensar els resultats finals dels marcadors.
Conclusions del partit. Una primera part per oblidar, i una segona part en que la imatge de lluita i ganes que es va donar, és la nota positiva amb la que ens hem de quedar. Aquestes ganes són les que hem de mantenir durant els 90 minuts del partit, i això serà el que ens traurà d’aquest pou en el que ens trobem. La setmana que ve toca partit contra el Porrrera, i això vol dir que serà un partit molt disputat i lluitat, però estem segurs que si el juguem amb l’actitud de la segona part d‘aquesta setmana, ho podrem treure endavant. FORÇA RIUDECOLS!!
Aquesta setmana tocava partit a casa, un bon escenari per canviar aquesta ratxa de mals resultats. Malauradament, l’equip no va saber donar la cara, almenys durant la primera part, per sort, a la segona les coses van canviar una mica cap a millor.
Està vist que enguany tenim la sort d’esquena, i això va quedar totalment demostrat en aquest partit. No havien passat ni dos minuts des de l’inici del partit, quan en el primer xut del Marina Cambrils, el nostre porter va intentar blocar la pilota, amb tanta mala sort que se li va escapar de les mans, la pilota va anar a parar als peus d’un davanter rival, el qual només va tenir que empènyer la pilota al fons de la porteria.
Ja hi tornàvem a ser, una altra vegada per darrera el marcador, i les cares dels nostres jugadors ja ho deien tot. Ja sigui per aquest gol tan matiner, o per les decepcions acumulades, el cert és que tota la primera part va ser un recital del Marina Cambrils. Les oportunitats eren seves i el joc també. El nostre equip es limitava a fer d’espectador, la defensa no intimidava, la mitja no existia, i la davantera no n’encertava ni una. La habitual ‘pájara’ de les segones parts va ser contínua durant pràcticament tota la primera part.
En una de les moltes jugades d’atac del Marina Cambrils, van aconseguir el segon gol davant la passivitat dels nostres jugadors. El nostre equip només va aconseguir retallar distàncies gràcies a un gol en pròpia porta del Marina Cambrils. Podia ser el principi de la remuntada, però no, ja que en dues jugades més d’atac, de les moltes que van tenir, el Marina Cambrils va aconseguir marcar dos gols més.
La mala sort també acte de presència en forma de lesions, ja que el Víctor Martín es va haver de retirar després de patir una estrebada muscular. En el seu lloc va sortir l’Eloi, el qual va demostrar que manté intacte el seu olfacte golejador, ja que en una de les primeres pilotes que va tocar, va marcar el segon gol pel nostre equip. No hi va haver temps per gaire cosa més, i per sort, l’àrbitre va xiular el final de la primera part.
A la segona part les coses van millorar una mica. L’actitud dels nostres jugadors va canviar, i van ensenyar l’esperit de lluita que va faltar a la primera part. Per desgràcia, la diferència en el marcador ja era massa gran, i més que ho va ser quan el Marina Cambrils va marcar el cinquè gol. Va ser una altra vegada l’Eloi el que retallava distàncies en el marcador, però aquest ja no es va bellugar més fins al final del partit.
Resultat final de 3 a 5 a favor del Marina Cambrils, i la sensació que malgrat que tothom ens guanya, els equips no són tan superiors com podria fer pensar els resultats finals dels marcadors.
Conclusions del partit. Una primera part per oblidar, i una segona part en que la imatge de lluita i ganes que es va donar, és la nota positiva amb la que ens hem de quedar. Aquestes ganes són les que hem de mantenir durant els 90 minuts del partit, i això serà el que ens traurà d’aquest pou en el que ens trobem. La setmana que ve toca partit contra el Porrrera, i això vol dir que serà un partit molt disputat i lluitat, però estem segurs que si el juguem amb l’actitud de la segona part d‘aquesta setmana, ho podrem treure endavant. FORÇA RIUDECOLS!!
L'EQUIP SUMA LA QUARTA DERROTA CONSECUTIVA
Quarta derrota consecutiva de la U. D. Riudecols, continua el malefici en camps de gespa i, malauradament, no hi ha símptomes de millora en el nostre equip.
Tres partits seguits sense conèixer la victòria, semblava que ja tocava guanyar un partit, però tampoc va poder ser aquesta vegada. La U. D. Riudecols jugava en camp de gespa i contra un dels equips de la part alta, els presagis no eren massa bons i, per desgràcia, es van complir.
Al començar el partit ,semblava que el nostre equip potser sí que li tocava guanyar. El domini era nostre, i les ocasions també. Ens apropàvem a la porteria rival amb perill, ja sigui amb jugades d’estratègia (per poc no va entrar un córner) com en jugades personals (el Víctor Martín va fer un xut que a l’últim moment va desviar el porter de la Selva). Però va passar el mateix de sempre, les ocasions les va posar la U. D. Riudecols, però els gols l’equip contrari. En una de les poques jugades en les que l’equip de la Selva es va acostar a la nostra porteria, i aprofitant una badada defensiva general, van poder marcar el primer gol del partit. Ja hi tornàvem a ser!! El nostre equip ho va continuar intentant, però el marcador ja no es va moure més durant la primera part.
A la segona part les coses no van anar gaire millor per la U. D. Riudecols, tot el contrari, si a la primera part, com a mínim vam crear ocasions de gol, a la segona ni això. Ens va costar molt acostar-nos a la porteria rival amb perill, mentre que la Selva anava fent la seva feina. Fruit d’això, va arribar el segon gol local, en un xut des de fora de l’àrea van marcar aquest gol. La U. D. Riudecols va acabar de baixar els braços, i va venir el tercer gol de la Selva, era fora de joc, però donava igual, ja no venia d’un gol més o menys, perquè estava clar que la U. D. Riudecols no guanyaria el partit. Al final, 3 a 0 a favor de la Selva, i la U. D. Riudecols que no aconseguia puntuar per quarta setmana consecutiva.
Conclusions del partit. Durant la primera part es va millorar una mica la imatge de la setmana passada, però a la segona ja vam tornar a la nostra habitual rutina de desgavells. Per què necessitem tantes oportunitats per marcar un gol, i per què els equips contraris en necessiten tan poques per marcar-nos a nosaltres? És un misteri, el que està clar, és que com no invertim aquesta dinàmica negativa en la que estem immersos, la cosa pinta bastant malament. Esperem que la setmana que ve al nostre camp contra el Marina Cambrils sigui el principi del canvi, FORÇA RIUDECOLS!!
PATÈTIC!!!
Una altra derrota, la U. D. Riudecols continua sense aixecar el cap i ja suma tres partits seguits sense guanyar.
Després de les dues derrotes en camp de gespa, tocava partit a casa. Això semblava, a priori, que ens donava esperances de cara a sumar els tres punts. Res més lluny de la realitat, la U. D. Riudecols no va donar mai la sensació de poder guanyar el partit, i demostrava que, la bona primera part de la setmana passada contra la Pastoreta va ser més un miratge que una altra cosa.
Va començar el partit amb les forces bastant anivellades entre els dos equips, cadascú tenia les seves primeres oportunitats, no massa clares en cap dels dos equips, però que feien presagiar que ben aviat arribaria un gol. Així va ser, en una jugada del Montbrió, i després d‘una passada des del mig camp, un dels seus davanters aconseguia guanyar l’esquena a la nostra defensa i marcava el primer gol del partit. No portàvem ni 20 minuts de joc i ja anàvem per darrere en el marcador.
El nostre equip ho va continuar intentant, i fruit d’això vam poder disposar d’una bona ocasió en la que el Marc Solanellas va marcar un gol després d’una passada des de la banda de l’Iván, malauradament, l’àrbitre va considerar que estava en fora de joc i va anular el gol. Segons el nostre criteri, el fora de joc era bastant dubtós. Potser si no l’hagués anul·lat les coses haurien canviat una mica, però la veritat és que l’excusa de l’àrbitre no serveix per justificar el mal partit fet pel nostre equip.
Els minuts anaven passant, i quan semblava que la U. D. Riudecols, amb les seves jugades d’atac, podia retallar diferències en el marcador, va venir una altra ‘pájara’ col·lectiva (no va fer falta ni esperar a la segona part!), en la que a 5 minuts del final de la primera part, el Montbrió va marcar dos gols més que posaven les coses molt difícils.
Com que la ‘pájara’ ja l’havíem tingut durant la primera part, al començar la segona part, la U. D. Riudecols va sortir una mica més atenta que els jugadors del Montbrió, en els primers minuts d’aquest segon temps, semblava que potser sí que podríem marcar un gol que, com a mínim, ens donés una mica d’esperances de remuntar el partit. Però estava vist que aquesta vegada tampoc era el nostre dia i que no teníem la sort de cara, ja que en una de les primeres aproximacions del Montbrió a la nostra porteria marcaven el quart gol del seu equip. Definitivament no era el nostre dia, un clar exemple va ser que no vam poder marcar ni de penal!!
Al final 0 a 4 en el marcador, i la U. D. Riudecols que tornava a perdre un partit sense millorar la imatge donada en els partits anteriors. I el que és pitjor, que no sembla que això pugui millorar de manera clara respecte a les pròximes jornades.
Conclusions del partit. Això no va ni amb rodes, semblava que amb la incorporació dels nous jugadors i dels resultats aconseguits en els partits de pretemporada, aquesta temporada no faríem el ridícul com en les anteriors, però no hi ha manera. Els anys passen, els jugadors canvien però al final, el resultat sempre és el mateix. Com es pot canviar això? Doncs no està massa clar, de moment confiem que aquestes derrotes aportin una mica més de motivació als nostres jugadors, i facin que la setmana que ve puguem treure un resultat positiu, un resultat que ens faci cridar ben orgullosos FORÇA RIUDECOLS!!
Després de les dues derrotes en camp de gespa, tocava partit a casa. Això semblava, a priori, que ens donava esperances de cara a sumar els tres punts. Res més lluny de la realitat, la U. D. Riudecols no va donar mai la sensació de poder guanyar el partit, i demostrava que, la bona primera part de la setmana passada contra la Pastoreta va ser més un miratge que una altra cosa.
Va començar el partit amb les forces bastant anivellades entre els dos equips, cadascú tenia les seves primeres oportunitats, no massa clares en cap dels dos equips, però que feien presagiar que ben aviat arribaria un gol. Així va ser, en una jugada del Montbrió, i després d‘una passada des del mig camp, un dels seus davanters aconseguia guanyar l’esquena a la nostra defensa i marcava el primer gol del partit. No portàvem ni 20 minuts de joc i ja anàvem per darrere en el marcador.
El nostre equip ho va continuar intentant, i fruit d’això vam poder disposar d’una bona ocasió en la que el Marc Solanellas va marcar un gol després d’una passada des de la banda de l’Iván, malauradament, l’àrbitre va considerar que estava en fora de joc i va anular el gol. Segons el nostre criteri, el fora de joc era bastant dubtós. Potser si no l’hagués anul·lat les coses haurien canviat una mica, però la veritat és que l’excusa de l’àrbitre no serveix per justificar el mal partit fet pel nostre equip.
Els minuts anaven passant, i quan semblava que la U. D. Riudecols, amb les seves jugades d’atac, podia retallar diferències en el marcador, va venir una altra ‘pájara’ col·lectiva (no va fer falta ni esperar a la segona part!), en la que a 5 minuts del final de la primera part, el Montbrió va marcar dos gols més que posaven les coses molt difícils.
Com que la ‘pájara’ ja l’havíem tingut durant la primera part, al començar la segona part, la U. D. Riudecols va sortir una mica més atenta que els jugadors del Montbrió, en els primers minuts d’aquest segon temps, semblava que potser sí que podríem marcar un gol que, com a mínim, ens donés una mica d’esperances de remuntar el partit. Però estava vist que aquesta vegada tampoc era el nostre dia i que no teníem la sort de cara, ja que en una de les primeres aproximacions del Montbrió a la nostra porteria marcaven el quart gol del seu equip. Definitivament no era el nostre dia, un clar exemple va ser que no vam poder marcar ni de penal!!
Al final 0 a 4 en el marcador, i la U. D. Riudecols que tornava a perdre un partit sense millorar la imatge donada en els partits anteriors. I el que és pitjor, que no sembla que això pugui millorar de manera clara respecte a les pròximes jornades.
Conclusions del partit. Això no va ni amb rodes, semblava que amb la incorporació dels nous jugadors i dels resultats aconseguits en els partits de pretemporada, aquesta temporada no faríem el ridícul com en les anteriors, però no hi ha manera. Els anys passen, els jugadors canvien però al final, el resultat sempre és el mateix. Com es pot canviar això? Doncs no està massa clar, de moment confiem que aquestes derrotes aportin una mica més de motivació als nostres jugadors, i facin que la setmana que ve puguem treure un resultat positiu, un resultat que ens faci cridar ben orgullosos FORÇA RIUDECOLS!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)